Avaluació final

Despedir un projecte és molt important perquè has estat molt de temps treballant en ell, per un lloc pots avaluar els coneixements adquirits pels alumnes amb els treballs realizats i amb una fitxa d'avaluació final i/o mapa conceptual.

A més, pots acabar amb una activitat final de conclusió del projecte com, per exemple, un vídeo de tot el treballat o un joc sent els propis xiquets els personatges del projecte.

 

Activitats

Ara és el moment de realizar activitats on treballes els aspectes que vols saber del projecte i fomentant d'aquesta manera la lectoescritura, el càlcul,... Tot això mitjançant fixes (relacionades amb el projecte), decorant la classe amb murals, visionant películes, utilizant la pissarra digital per a fer activitats, realizant alguna eixida,... n'hi han moltíssimes activitats.

 

 

 

 

 

Avaluació inicial

Per a evaluar els coneixements previs dels xiquets, podem fer una fitxa. Segons el nivell al qual va dirigida, els xiquets podran realizar dibuixos, escriure els noms, redactar tot allò que saben,...

En aquesta imatge mostrem una fitxa on els xiquets dibuixen tot allò que saben del tema i intenten escriure el nom de les coses dibuixades.

 

El racó temàtic

A mesura que els xiquets i xiquets van portant material de casa, anem formant el racó temàtic del projecte. Aquest racó ens servirà per a la recerca de informació.

 

Demanem informació als pares

La família és un recurs molt important. Els pares dels xiquets han de saber que és allò que està aprenent els seus fills/es i participar en el seu aprenentage. Per això, podem fer una fitxa completada pels xiquets, perquè se l'emporten a casa. Els pares, a més d'escriure en la fitxa tot allò que sabem del tema a treballar...

 

Podem portar qualsevol tipus de material...

 

Què volem saber...?

Una vegada vist allò que els xiquets sabem del tema, anem a comprobar que és allò que volem saber. Per tant, els xiquets van anomenant tot allò que volem saber del tema i anem anotant-ho (com en l'anterior antivitat) en un mural que formarà part de la decoració de la classe.

 

Què sabem...?

Quan ja tenim el projecte triat, hem de preguntar als xiquets què sabem del projecte. Una forma és preguntar en veu alta a cada xiquet que sap del tema i anotar-ho en un mural que forme part de la decoració de la classe.

 

Inici del projecte

Un projecte pot iniciar-se per una activitat motivadora o que siguen els propis xiquets qui trien el que anem a treballar.

Com a activitat motivadora, pot ser una gran quantitat d'activitats. Ja siga una eixida o que es troben alguna cosa nova en la classe... el que siga. L'important es que atraiga la atenció dels xiquets. El projecte que vaig realizar de l'univers, vaig fer aquest astronauta de cartó que portava el llibre de la unitat. Per a ser més motivador, el vaig cobrir en una tela i quan els xiquets van entrar a l'aula volien saber que hi havia...

 

 

Tria del projecte. Els propis xiquets i xiquets eligeixen el tema a treballar. Per això es fa un llistat amb tots els temes que els xiquets volen treballar, quan ja el tenim, procedim a les votacions i així triem el projecte. Cada xiquet/a pot votar a tots els projectes que vulga.

 

Perquè treballar per projectes...

•    Perquè treballar per projectes implica escoltar al xiquet/a i fer-li protagonista del seu propi aprenentatge.

•    Perquè gràcies als projectes la il·lusió i la motivació creix i els aprenentatges arriben de forma natural.

•    Perquè treballar per projectes permet a les famílies implicar-se en l'educació dels seus fills de forma constructiva, apropant-se a l'aula i col·laborant en l'aprenentatge de nous coneixements.

•    Perquè treballar en un projecte porta al xiquet/a a:

-Realitzar les activitats proposades.

-Col·laborar amb els seus amics/gues. 

-Escoltar als altres i tenir paciència.

-Triar el tema que volem investigar.

-Manifestar els seus interessos i els seus coneixements previs.   
 

-Cercar informació.

-Realitzar les activitats proposades.

-Avaluar el projecte. 

Un meravellós recull de fotografies i explicacions sobre un projecte: Els castells

Els cent llenguatges del xiquet

 

El niño está hecho de cien.

El niño tiene

cien lenguas,
cien manos,
cien pensamientos,
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar.

Cien siempre cien
maneras de escuchar,
de sorprenderse, de amar.

Cien alegrías
para cantar y entender,
cien mundos que descubrir,
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.

El niño tiene cien lenguas

(y además de cien cien cien)
pero le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le dicen:
de pensar sin manos,
de actuar sin cabeza,
de escuchar y no hablar,
de entender sin alegría,
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.

 

Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.

Le dicen:
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas que no van juntas

Y le dicen:
que el cien no existe.

El niño dice:"en cambio el cien existe".

                                               Loris Malaguzzi